Notícies

 

La millora ferroviària al Camp de Tarragona: l’assignatura pendent

28 Gener 2017 | Reus

La situació ferroviària al Camp de Tarragona segueix sent una de les grans assignatures pendents del territori. Continuen els retards amb els trens de les principals línies que passen per casa nostra; la que ens uneix amb València i Barcelona i la que va cap a l'interior en direcció a Lleida i Saragossa; la posada en funcionament del corredor del Mediterrani continua a l'aire després de l'anunci del ministeri d'aplaçar la seva posada en marxa un any mes, fins la primavera del 2018 si no hi ha més endarreriments; tampoc se sap res encara de la connexió amb l'aeroport a través de l'estació Intermodal que reclama en territori i tampoc s'ha fet cap acció concreta per la interconnexió amb França. Queda clar que tots aquests dèficits heretats de la inacció de moltes dècades són un handicap pel creixement econòmic del territori, pel turisme i també pels propis ciutadans.
Per aquest motiu les principals ciutats catalanes i del sud de França fan un han fet un clam comú per reivindicar la millora de la interconnexió ferroviària. Defensen especialment que el Corredor Mediterrani agafi més forma, davant uns governs espanyol i francès que, en la seva opinió, no estan complint amb aquest eix vertebrador. És una de les principals demandes que recull el manifest signat en la cimera del Comitè de Ciutats i de les Aglomeracions per a l'Alta Velocitat i la Interconnexió Ferroviària del Corredor Mediterrani, celebrada a Tarragona, que es presenta com un 'lobby' de pressió dels ajuntaments als respectius estats. En aquesta novena trobada, el secretari general d'Infraestructures de l'Estat, Manuel Niño, va avançar que el tercer fil es licitarà en les properes setmanes, un anunci que el territori ha entomat amb cert recel, després de reiterats endarreriments.
La concreció del desdoblament del tram Tarragona-Vandellòs-Castelló és una altra de les infraestructures ferroviàries pendents que s'arrossega al territori i que s'ha recollit en la cimera d'aquest comitè integrat per una dotzena de ciutats, catalanes -Barcelona, Figueres, Girona, Lleida, Tarragona i ara s'hi ha afegit també Reus-, i franceses -Besiers, Carcassona, Montpeller, Narbona, Nimes, Perpinyà i Tolosa. El text recorda que el Corredor Mediterrani és un eix prioritari i s'insta les institucions europees i els governs francès i espanyol en el compromís d'establir un calendari d'inversions que resolgui els dèficits d'infraestructures. L'exministra de Foment Ana Pastor va anunciar precisament en una visita a la nova estació de Cambrils l'any passat que el corredor entraria en funcionament al març d'enguany, tot i que fa uns dies el Ministeri va comunicar que les probes no començarien fins la primavera del 2018, un any més tard, un nou endarreriment que tampoc dóna credibilitat a la data després dels molts anys de retard en aquest projecte que enllesteix la construcció de la seva estació central a Cambrils.
Per això, el secretari d'Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat, Ricard Font, va remarcar, durant la cimera, que els terminis s'han de complir de forma seriosa. I que els calendaris no tinguin més excuses tècniques de mal pagador, va reiterar l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros. S'han de posar més combois, millorar traçats ferroviaris i situar els intercanviadors que toquin perquè el corredor tingui ramals per unir tots aquests punts, va afegir.
Capil·laritats ferroviàries
Les capil·laritats ferroviàries són la principal inquietud d'aquestes ciutats de Catalunya i sud de França, en relació al Corredor Mediterrani, un projecte ja engegat -i considerat prioritari per la Unió Europea. Així, s'ha posat de manifest que la no implicació dels governs encara és més greu en la regió francesa que a Catalunya ja que no hi ha cap compromís en ferm en relació a les connexions en el conjunt de l'Occitània -com arribarà a Tolosa i Montpeller, o passarà per Carcassona. Les ciutats han fet un esforç important en matèria d'inversions, però no ve acompanyat per l'esforç del govern francès; almenys aquí tenim declaracions de suport i compromisos de l'Estat, si bé altra cosa és la praxis, ha ironitzat Ballesteros, el qual ha destacat que són la sisena regió econòmica amb un intercanvi continu de turistes i d'estudiants i científics.
En la seva intervenció en la cimera, l'alcalde de Reus, Carles Pellicer, va afirmar: «En un món canviant i global, el Corredor del Mediterrani és una oportunitat que no es pot deixar demorar ni molt menys perdre. El futur de les properes generacions fa necessari prendre decisions consensuades i valentes».
Pellicer, que va agrair la invitació de l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, a que Reus s'adhereixi al comité, va afegir: «El tren -l'alta velocitat i la interconnexió amb el Corredor Mediterrani- torna a ser, avui, una aposta estratègica: per desplegar amb garanties els nostres projectes de desenvolupament per als propers anys; per generar activitat econòmica i ocupació en sectors en els que avui som capdavanters, com el turisme i l'oci o les TIC; per obrir espais d'oportunitats a les empreses i els professionals i millorar, en definitiva, la vida de les persones». I va afegir: «Un objectiu que Reus comparteix amb totes les ciutats representades al comitè, i que fonamenta la voluntat d'adhesió de Reus a aquest gran projecte que reforça la singularitat i l'empenta de l'espai mediterrani en el context d'Europa».

La millora ferroviària al Camp de Tarragona: l’assignatura pendent

 
 
 

 

© Gremi de la Construció del Baix Camp      Carrer Alcalde Joan Bertran, 13-15, baixos 43202 Reus Tel: 977 32 30 13 Fax: 977 33 00 96