Col·laboracions

 

Ni Benidorm, ni Barcelona

18 Desembre 2013 | Xavier Grasset. Periodista de Cataluinya Ràdio

Ni Benidorm, ni Barcelona

 

Adelson s'ha esfumat. El magnat nord-americà que va festejar la Generalitat sota la promesa d'una inversió milionària, i que de retruc va accelerar, o va acabar provocant, no ho sabem del cert, la creació del projecte BCN-World a casa nostra, ha agafat els trastets (si és que els havia dut mai) i li ha dit a Rajoy, i al successor d'Esperanza Aguirre que s'ho ha pensat millor.

Les exigències en llei del tabac, i condicions laborals, i d'ús dels equipaments semblaven un vestit a mida que el govern espanyol ha trobat exagerat. I al final la vareta màgica de l'ocupació que exhibia s'ha evaporat. S'ha fet fum com el que volia que hi hagués als seus casinos, a la seva Las Vegas madrilenya.

Els madrilenys estaran més relaxats, tot i que després de la patacada dels JJOO no aconseguits, això ennegreix més encara la llista de credencials d'Ana Botella.

Això és el que passa amb aquest perfil d'inversors que de tant en tant piquen a la porta dels nostres governants. En un moment de crisis com el que vivim, qui és l'eixerit de no facilitar les coses a algú que promet progrés, riquesa, inversió i llocs de treball? És clar que ara li diuen que no a un seguit d'exigències que anaven contra la pròpia legislaciói laboral, que ja ha estat prou retocada, i en canvi tots coneixem situacions del que en prodriem anomenar esclavatge del segle XXI. Sous de misèria per horaris infernals, sense cap mena de garantia, sense ni respectar caps de setmana, ni torns dignes. Això passa però qui és que hi pot renunciar? Quina legislació dona aixopluc a unes condicions impròpies del món occidental? Sí que la situació és de crisi, però el debat de la retallada i l'austeritat no ha resolt el creixement. És més la pròpia patronal  de la petita i mitjana empresa diu que uns sous tan baixos no permeten la represa de l'activitat comercial.

Però tornem a l'esperança. Hi ha un tipus d'esperança laboral, i econòmica a BCN World. Hi ha esperança en un projecte que com si es tractés d'un iman ha d'atraure les inversions que permetin fer aquest seguit d'hotels tematitzats, casinos i restaurants.

I és molt possible que en aquest cas no ens acabin de convèncer unes alçades de gratacels que no tenim associades al nostre entorn, ni al nostre perfil de costa. Que la Costa Daurada no és ni Benidorm, ni tampoc la primera línia de la ciutat de Barcelona. I per tant s'haurà de mirar amb lupa què enlairem. S'haurà de calcular bé l'impacte i la imatge que en quedarà. Això és clar, i confiem en els promotors, que aquest projecte que es va presentar com a rèplica i resposta al No d'Adelson a Catalunya, no acabi caient com un castell de cartes, ara que ja no té amb qui competir. Però és clar que necessitem projectes com aquest que suposen gairebé només amb el sol anunci, una injecció d'optimisme. Però a més de l'anunci, hi ha concrecions, hi ha diner que aposti pel nostre futur, per reforçar de fet un pol d'atractació turística que ja tenim, ens n'haurem de felicitar.

És molt bonic dir que volem ser com Massachussets, és clar que sí, però no podem renunciar a millorar en un dels aspectes que ha diversificat el nostre potencial econòmic: el turisme, que de retruc beneficia la construcció, i indirectament molts altres sectors.

Però comencem a necessitar veure ja els fonaments reals d'aquest projecte, perquè no acabi sent una altra mer castell de cartes.

 
 
 

 

© Gremi de la Construció del Baix Camp      Carrer Alcalde Joan Bertran, 13-15, baixos 43202 Reus Tel: 977 32 30 13 Fax: 977 33 00 96