Col·laboracions

 

A la taula dels pecadors

28 Febrer 2014 | Esteve Giralt. Periodista de La Vanguàrdia i corresponsal de Rac1

A la taula dels pecadors

 

Fa ja cosa de sis anys que estem en crisi. L'habitatge ha estat, per moltes i diverses raons, al centre de la recessió econòmica. La majoria d'analistes ha coincidit a assenyalar l'esclat de la bombolla immobiliària com un dels principals detonants de la crisi financera i la destrucció massiva de llocs de treball. No hi abundaré, no vull torturar ningú. El negoci del totxo s'ha convertit en l'ase dels cops, en el centre de la diana. Molts han patit en pell pròpia o de ben a prop la crueltat d'un mercat que els va fer pagar el pis a preu d'or i amb la crisi els ha pres la llar en propietat amb un desnonament i un deute vitalici. Bancs i caixes, que van concedir amb tota mena de facilitats hipoteques a 40 i 50 anys, han compartit penitència pública amb constructors i promotors. M'incloc entre els qui han llançat crítiques i tota mena d'exabruptes contra els pares de la bombolla immobiliària.

Vaig tenir el gust, fa uns dies, de compartir un dinar amb representants sindicals de la construcció a Tarragona i membres de la patronal del mateix sector. Tots plegats asseguts en una mateixa taula amb una desena de periodistes. La trobada va superar, de llarg, les meves expectatives. Reconec que hi vaig anar sobretot per la curiositat de saber què explicaria un sector enfonsat per la crisi, amb més d'un milió d'habitatges buits al país que no troben comprador ni mercat. "Ja està bé, la construcció no és el mal de tots els mals de la crisi", emfatitzaven des de la Fundació Laboral de la Construcció. "L'honrat ofici de la construcció", reivindicava un experimentat paleta, ja jubilat. "Som els pàries de l'economia, ja està bé", lamentava, queixós, un delegat sindical.

Constructors i sindicats es van esforçar en recordar als comunicadors, entre primer, segon plat i postres, que els petits constructors res tenen a veure amb els gegants del totxo. Aquell monstre desbocat acostumat a utilitzar instruments tan poc honrats com l'especulació o les comissions. "Les nostres empreses no cotitzen a l'Ibex 35", recordava un experimentat constructor. Pel cap de la majoria de comensals, noms com els de Florentino Pérez i obres públiques gegantines ara inútils com els aeroports sense avions, les autopistes sense cotxes o les estacions de l'AVE sense passatgers.

"El sector de la construcció té 200.000 aturats a Catalunya, 12.000 a Tarragona. I aquí estem", van reivindicar, a punt de prendre el cafè. Per completar la fotografia, constructors arruïnats que han vist com els seus pisos acabaven en mans del banc dolent. La rehabilitació, l'habitatge social i la reactivació de l'obra pública, "feta amb sentit comú", van ser algunes de les fórmules reivindicades per intentar sortir del forat.

Tot i que vaig trobar a faltar autocrítica, vaig marxar amb la sensació de que havia pagat la pena l'exercici de posar-se a la pell durant tres hores dels qui durant sis anys han aparegut públicament com un dels grans culpables de la crisi, del bracet dels banquers. Una evidència: la generalització és tan ràpida com injusta. Vaig enfilar el camí a casa rumiant que poc o res tenen a veure els grans gegants del totxo amb els constructors que honestament van treballar dur per guanyar-se la vida; o amb els paletes que aguantaven llarguíssimes jornades laborals a canvi, això sí, de sous tresmileuristes. Fins haver compartit aquella taula de pecadors, havia reduït tot el sector de la construcció a una simple i alleugeridora versió de l'home del sac. Bon profit.

 

 
 
 

 

© Gremi de la Construció del Baix Camp      Carrer Alcalde Joan Bertran, 13-15, baixos 43202 Reus Tel: 977 32 30 13 Fax: 977 33 00 96