Col·laboracions

 

L'ajudant de l'aparellador

29 Gener 2015 | Jordi Suárez. Periodista

L'ajudant de l'aparellador

 

Quan era jovenet, el meu pare, aparellador de professió, ens portava al meu germà i a mi a visitar finques o edificis en construcció perquè l'ajudéssim amb la cinta mètrica a prendre mesures, carretejar el taquímetre o aguantar la mira (una llarga barra mesuradora que calia sostenir des de la llunyania mentre ell aplicava el teorema de Pitàgores per calcular distàncies i superfícies).
Aquelles sortides normalment eren en cap de setmana o festius i no sé per què les associo sempre a època d'exàmens: el pare devia pensar que necessitàvem esbargir-nos una mica de l'estudi i aprofitava una estona per treure'ns a passejar. Aparentment, es tractava de sortides avorrides, en què havies de fer tasques mecàniques tot obeint les indicacions del pare. Tot plegat anava amanit amb contínues anotacions del pare en una llibreta plena de números incomprensibles per mi i croquis dibuixats al moment que acabaven esdevenint un autèntic plànol del terreny o habitatge que calia reformar o edificar de bell nou.
Sovint aquestes sortides eren a pobles o zones rurals, on jo descobria persones amb accents i converses que em sorprenien, i també paisatges solitaris que sempre em semblaven de gran bellesa.
Amb el temps, m'adono que aquelles sortides em van aportar certa consciència del valor de l'esforç, la paciència i la bellesa del paisatge i els nostres pobles. El fet de veure cada dia al despatx del pare plànols en progrés que plasmaven tot allò que havíem estat mesurant i apamant m'ajudava a entendre que per assolir el resultat final de l'obra acabada havien de passar molts dies. A vegades, al cap d'uns mesos, tornàvem a visitar l'edifici o la finca i descobria meravellat com on abans no hi havia res o allà on havíem recorregut l'esquelet d'un casalot esventrat ara hi havia un xalet a punt de pintar o una bonica casa de poble reformada.
Avui la professió d'aparellador (i el món de la construcció en general) també ha entrat en la dimensió de les noves tecnologies i moltes de les tasques abans manuals i pacients ara es poden fer amb un petit aparell digital capaç de traslladar la informació i les dades a un ordinador i convertir-les directament en un plànol.
Tinc la sensació que l'obsolescència programada amb què els fabricants ens empenyen a canviar i actualitzar mòbils, programes informàtics, ordinadors, impressores... així com el deliri consumista en què vivim immersos, fa que cada cop estiguem menys habituats a gaudir del pas del temps, de les relacions interpersonals i de les vivències directes d'allò que ens envolta. Què volen que els digui: fa temps que he renunciat a ser un "modern" i em sento més proper a la mirada tranquil·la vers allò que necessita néixer, créixer i acabar-se (en definitiva, construir-se). Una mirada romàntica, en extinció, com la feina d'aquell aparellador artesanal que coneixia al mil·límetre (literalment) les obres que feia.

 
 
 

 

© Gremi de la Construció del Baix Camp      Carrer Alcalde Joan Bertran, 13-15, baixos 43202 Reus Tel: 977 32 30 13 Fax: 977 33 00 96