Col·laboracions

 

Adéu al Jaume Aguadé, un amic de Reus

29 Desembre 2016 | Josep Baiges

Adéu al Jaume Aguadé, un amic de Reus

 

Poc abans del Dinar de Nadal, vaig rebre la trista noticia de la defunció del Jaume Aguadé Sans, membre d'una nissaga profundament reusenca. El seu pare, el doctor Enric Aguadé Parés, va ser alcalde de la ciutat i president del Centre de Lectura. I el seu germà Enric, també metge, un dels senderistes més importants de la història del nostre país. El Jaume es va dedicar professionalment a l'administració del Pantà de Riudecanyes. Però va destacar, especialment, per la seva condició de rapsoda, on va excel·lir en les seves col·laboracions a l'aula de declamació del Centre de Lectura dirigida per la gran Avelina Briansó. De fet a l'ateneu del carrer Major va col·laborar tot sovint amb les seccions de Literatura i Excursionisme, i també era un habitual de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat -a l'esglèsia de Sant Joan-, del Reus Deportiu -on actualment era un dels primers socis- i de l'Associació de Concerts. Però durant els últims anys, i de manera ben intensa, el seu innegable compromís ciutadà el va canalitzar a través del Centre d'Amics de Reus i, especialment, del seu grup de declamació. Amb la desaparició del Jaume, l'entitat del raval de Robuster tanca un any certament dolorós després de la mort, fa només unes setmanes, d'una altre membre cabdal, la Maria Rosa Botet.
A casa al Jaume el coneixíem de tota la vida. De petit, quan anava als festivals de dansa del Centre de Lectura on la meva germana actuava a les ordres de la senyoreta Misericòrdia Besora, la seva veu ressonava per la megafonia del vell Batrina per donar pas a cadascun dels balls que interpretaven les alumnes de l'escola de dansa. Aquell rapsoda de veu impecable vivia al passeig Prim, a tocar de casa nostra i de l'Estudi Baiges. De fet al meu pare li va fer un encàrrec realment singular: l'elaboració d'un arbre genealògic de dimensions extraordinàries amb tots els Aguadé recopilats des de temps immemorials. Poques vegades he vist un treball tan rigorós en l'anàlisi i la complicació dels avantpassats d'una mateixa família. Un treball metòdic que també amagava el respecte i l'admiració per la seva gent.
Seguint l'estela del seu germà, el Jaume també era un bon caminador i un entusiasta de la muntanya. Fa una colla d'anys vaig intentar completar la Montserrat-Reus que organitza el Club Excursionista Reddis. A mig camí, quan les cames ja em feien figa, vaig fer cap a l'àrea d'avituallament de l'ermita de Montagut, a Querol. Era més enllà de la mitjanit, i l'ambient, climatològicament parlant, era ingrat. A l'ermita em vaig trobar als germans Aguadé -l'Enric i el Jaume- que amb diligència i saviesa procuraven pels caminadors. Veure'ls de matinada, en aquell lloc inhòspit, va ser com una autèntica aparició reparadora pel cos i l'esperit.
Del Jaume Aguadé se'n podrien dir moltes coses, i totes bones. Però res millor que fer meves les paraules d'un bon amic seu, l'escriptor Xavier Amoròs, que he extret del capítol d'agraïments dels seus imprescindibles textos memorialístics, els Temps Estranys. El poeta de les Amèriques agraeix del Jaume la seva "amabilitat habitual" en la cerca de dades. Perquè realment si una cosa es pot dir d'ell és que va ser una persona amable, atenta, cordial, formalment impecable i d'una gran educació. Un Amic de Reus -en el més ampli sentit de la paraula- que trobarem a faltar.

 
 
 

 

© Gremi de la Construció del Baix Camp      Carrer Alcalde Joan Bertran, 13-15, baixos 43202 Reus Tel: 977 32 30 13 Fax: 977 33 00 96