Col·laboracions

 

Un any pere oblidar

22 Desembre 2020 | Isaac Albesa

L'any 2020 va començar com ho han fet els últims anys. El sector de la construcció, després de la crisi de fa 10/12 anys, continuava la seva recuperació. És cert que hi havia notícies contradictòries que fins i tot parlaven d'una nova bombolla, sobretot a les ciutats més importants de l'Estat espanyol i en algunes zones
amb forta pressió turística. Però, en definitiva, les empreses començaven a experimentar una major alegria amb un interès de nou entre la ciutadania per invertir en habitatge.

Però la catàstrofe estava per arribar a la vella Europa, de la qual en formem part. Ja feia setmanes que escoltàvem a la ràdio i a la televisió que a la Xina havia arribat una terrible malaltia que havia provocat centenars de morts i el tancament d'algunes zones del país amb importants restriccions. Però
la Xina la vèiem com un país llunyà i quasi exòtic. Com ens ha d'arribar aquesta malaltia aquí? Per què fer cas a allò que estem veient a milers de quilòmetres? La superioritat moral d'Europa i també dels Estats Units
de Trump no permetia que les autoritats es preocupessin en excés. I aquest ha estat un dels motius de les terribles conseqüències que hem viscut i encara patim sense la fi a la vista. No va ser fins que Itàlia va tenir el problema al mes de febrer quan ens vam adonar que la COVID-19 no era poca cosa, broma habitual entre alguns comentaris que ho menysvaloraven o pels programes d'humor dels nostres mitjans de comunicació públics.

A poc a poc i, quasi sense adonar-nos, la Covid va creuar els Pirineus, per terra, mar i aire, i es va estendre com la pólvora per tot l'Estat espanyol. Catalunya no en va ser una excepció perquè, efectivament, el virus ‘no entén de fronteres'. Primer incredulitat, després manca de solucions realistes i criteris polítics ben diferents a Madrid i a Barcelona. Tot plegat un còctel on es barrejaven interessos polítics, les llibertats de la
ciutadania, l'economia i els interessos dels gurus de la medicina -aquests que hem escoltat fins a l'avorriment amb solucions oposades- i la indústria farmacèutica, que de vegades semblava més pendent de la Borsa de Nova York que dels laboratoris d'investigació. Els principals perjudicats, com sempre, els ciutadans i l'economia domèstica, que ara mateix es troba en un carreró sense sortida.

Només la difusió de la vacuna per tot el món sense excepcions, un treball de prevenció amb protocols clars a escala mundial de com actuar en el futur i unes decisions polítiques que mirin més enllà de les eleccions properes en qualsevol país, farà que aquesta pandèmia passi a convertir-se en un nou capítol per incorporar-lo als manuals de medicina o als tractats de lluita contra les infeccions.

De moment, qui ho havia de dir, tot plegats haurem de tancar l'any amb la mascareta posada, sense sortir de la nostra comarca, menjant-nos el raïm a casa amb la família més propera i anant a dormir ben aviat, tot esperant poder-nos despertar d'aquest malson.

 
 
 

 

© Gremi de la Construció del Baix Camp      Carrer Alcalde Joan Bertran, 13-15, baixos 43202 Reus Tel: 977 32 30 13 Fax: 977 33 00 96