Col·laboracions

 

Reus ha de tornar a tensar l'arc

26 Maig 2021 | Gerard Gort

Reus ha de tornar a tensar l'arc

 

Fa massa temps que Reus ha perdut pistonada, que viu com anestesiat i immers en un desànim que ha desangelat una ciutat que s'havia distingit pel seu dinamisme. Havíem estat exemple per a moltes ciutats i conservem encara un orgull atàvic per una tradició i manera de ser que ens singularitzen però que ningú no podrà negar que s'ha anat esmorteint. L'espiral negativa ve d'enrere i la fatalitat de la pandèmia l'ha enverinada encara més. No cal ser catastrofistes perquè afortunadament no costaria trobar parcel·les que funcionen bé o, fins i tot, molt bé malgrat el context però crec que és evident que cal un punt d'inflexió que ens faci reviscolar. De potencialitats en tenim i moltes, però ens falta projecte, ambició i lideratge.
Tothom pot entendre de què parlo. D'aquell intangible que il·lusiona, cohesiona i genera inèrcies positives. D'aquí que el procés 'Reus Horitzó 32', que l'alcalde i la vicealcadessa anunciaven la setmana passada, pugui ser una oportunitat per repensar la ciutat col·lectivament i per plasmar les noves apostes estratègiques, després d'anys atrapats en la gestió del dia a dia de les petites coses i del curterminisme, en la falta de concertació entre ajuntament, teixit econòmic, entitats i ciutadans, per confluir en una mateixa direcció.
Pot semblar un exercici similar al del 'Reus Impuls 2005' però els punts de partida són ben diferents. Ara és molt més urgent reorientar la ciutat. I seran unes altres generacions les que reflexionaran sobre què volem ser, com volem que sigui la ciutat i en quins àmbits volem ser referents. Amb això sol no n'hi haurà prou i un procés així mai pot sortir del tot rodó, però sí que pot ser un primer pas per teixir altre cop grans consensos de ciutat i tenir clar que només si es té projecte, si se sap on es vol anar, és possible avançar.
Quan es crea un cercle virtuós les oportunitats es multipliquen. I és per això que hauria de servir el 'Reus Horitzó 32'. Per fer una diagnosi del punt en el qual ens trobem i a partir d'aquí dibuixar la ciutat del futur afinant en la definició dels objectius i de les accions estratègiques per assolir-los. Cal la màxima ambició per dissenyar una ciutat amable, avantguardista i alhora empeltada amb la tradició, innovadora, integradora, amb qualitat de vida, amb un urbanisme útil i atractiu, on tothom pugui desenvolupar el seu projecte vital i que faci bandera de la cultura i dels valors humanístics. Un Reus que pensi en gran però que no s'oblidi dels petits detalls. Una ciutat que no es conformi en inspirar-se en els millors models, sinó que aspiri a ser model en allò en el que més pugui excel·lir. Que aposti per la universitat, la recerca, la generació de coneixement al servei de la societat i que sigui capaç de retenir i atreure talent. Que cuidi de la seva gent i que no deixi ningú a l'estacada. Que incentivi comerciants, emprenedors i empresaris perquè generin més riquesa i més llocs de treball.
Hem de defugir de reusenquismes tronats però reivindicar sense complexos una identitat construïda al llarg dels anys i que ens confereix una idiosincràsia pròpia. Com més remarcada sigui la personalitat de la ciutat més atractiu resultarà per als nous reusencs voler-se'n sentir part intrínseca. Cal reforçar el sentiment de pertinença a una comunitat amb un caràcter distintiu i amb uns trets definitoris. Fer ciutat és també això. Avui que moltes ciutats semblen rèpliques les unes de les altres la diferència és un valor a potenciar. Hem d'exercir la nostra vocació de capitalitat prestant serveis més enllà dels nostres ciutadans, recuperant i enfortint la influència territorial. I competir sanament amb les ciutats de l'entorn, però superant les estèrils batalles de campanar que han acabat jugant en contra dels interessos col·lectius del conjunt del territori.
El nostre futur depèn en bona mesura de saber articular juntament amb Valls, Tarragona i la resta d'actors del Camp de Tarragona una àrea metropolitana emergent amb unes potencialitats inimaginables i que cal saber explotar. Es tracta de fer-nos valdre davant de Barcelona, Madrid i Brussel·les i com més ben trenada sigui la vertebració del territori més forts serem tots. L'èxit del 'Reus Horitzó 32' dependrà de saber relligar les idees conceptuals amb l'acció estratègica per concretar-les. I haurà d'emergir un lideratge fort, sòlid i empàtic capaç d'aglutinar voluntats i de canalitzar-les. I capaç també de generar complicitats tant internes com amb els nostres aliats territorials.
Quan Barcelona deserta i no exerceix, com passa ara, de capital del país, la xarxa de ciutats i el Camp de Tarragona en particular tenen l'obligació d'assumir aquest rol sense cap tipus de complex. Hem de ser un dels principals motors de Catalunya. Hem esdevingut una ciutat sense tensió, sense nervi, que es mou per inèrcia. I, tot i així, encara anem fent. I això vol dir que el pòsit té gruix.
Imagineu, doncs, què podem arribar a fer si som capaços de tornar a tensar l'arc. El repte és immens i res no serà fàcil, però ho tenim tot per prosperar i per fer de Reus una de les millors ciutats on viure, treballar i gaudir. Es tracta de somiar, de traçar un full de ruta àmpliament compartit, creure-se'l i picar pedra. Amb un lideratge que estiri del carro però que esperoni la implicació en l'empresa de tots els actors de la ciutat.

 
 
 

 

© Gremi de la Construció del Baix Camp      Carrer Alcalde Joan Bertran, 13-15, baixos 43202 Reus Tel: 977 32 30 13 Fax: 977 33 00 96