M’agraden les empreses que tenen admiració mútua amb l’arquitecte

«Els constructors tenen una experiència que nosaltres no tenim. Per exemple, al Pavelló d'Espanya a Xangai, es volia construir aquí i portar-lo a Xina amb mòduls, en aquest cas els constructors xinesos van inventar un sistema de soldadura en obra molt més intel.ligent que el que havíem previst i es va poder construir tot in situ. Cal estar obert al diàleg»

He de confessar que estic nerviós perquè l'admiro de tota la vida. Com a anècdota, a la meva empresa mai comencem un projecte en divendres per culpa seva. Se m'ha quedat gravat allò que deia que "en divendres no es comença res".
No estiguis nerviós, Josep! Això del divendres no és ben bé meu, és una dita molt comuna a Itàlia. Fem una conversa natural.

Ho intentaré... Com va decidir-se per l'arquitectura? Què la va incentivar?
Doncs, per canviar la resposta típica, et diré que va ser el meu dentista. Jo dubtava entre la medicina i l'arquitectura perquè dibuixava bé i m'agradaven les matemàtiques. El meu dentista em va dir: "Estàs boja, deixa la medicina i fes arquitectura sense dubte". I li vaig fer cas.

Quines influències han marcat la seva trajectòria?
Vaig estudiar a Venècia, una ciutat amb una influència humanística i del Renaixement molt forta. Però allà es construïa poc; els grans com Aldo Rossi eren gairebé inaccessibles. Això em va portar a Nova York per fer la tesi i allà vaig conèixer l'Enric Miralles, que ensenyava a Columbia. Em va fascinar i vaig acabar venint a Barcelona amb ell.

Parlant de l'Enric Miralles, jo vaig escriure un article titulat "i", reivindicant el paper de la dona a l'arquitectura. Sovint s'ha buscat la figura de l'home geni i s'ha silenciat la dona, com va passar amb la Carme Pinós. Com ho va viure vostè?
Tens raó, tothom mirava l'Enric perquè era un geni. Estar al seu costat significava acceptar aquest segon pla, però jo sabia que tenia un paper important. Quan ell va morir, vaig notar tota la força i l'experiència que havia acumulat sent una presència silenciosa però constant.

Li vull explicar una cosa que em va marcar. De petit, jo passava cada dia pel Passeig Prim de Reus i vaig veure néixer de zero una obra vostra. Em vaig quedar desolat quan la van destruir; va ser un xoc veure com una obra acabada de construir s'enderrocava immediatament.
És al.lucinant. Quan vaig anar a Reus a fer el cartell de les festes, ja feia anys que l'havien enrunat. Curiosament, jo conservo a casa un banc d'aquella obra; s'havia podrit a l'exterior i n'hem fet una rehabilitació.

Doncs saps que del projecte original del Passeig Prim només en queden els fanals? És trist, però entenc que és part del risc de la vostra professió tenir l'acceptació, en aquest cas de la ciutadania. Canviant de tema, com és la seva relació amb els constructors?
M'agraden les empreses que tenen admiració mútua amb l'arquitecte. Enyoro la relació directa dels anys 90, com quan a la construcció del Cementiri d'Igualada parlaves directament amb qui feia l'encofrat, l'obra pràcticament la van fer dues persones. Ara tot són contractes rígids, especialment a l'estranger, on sembla que vulguin destruir la teva documentació. Jo prefereixo el factor humà, aquell constructor que, quan hi havia una crisi, treia el pernil i organitzava un esmorzar per relaxar l'ambient.

Està oberta a aprendre dels constructors durant l'obra?
I tant! Ells tenen una experiència que nosaltres no tenim. Per exemple, al Pavelló d'Espanya a Xangai, es volia construir aquí i portar-lo a Xina amb mòduls, en aquest cas els constructors xinesos van inventar un sistema de soldadura en obra molt més intel.ligent que el que havíem previst i es va poder construir tot in situ. Cal estar obert al diàleg.

Ja per acabar, ja sap que Reus i el seu entorn és un lloc molt ric arquitectònicament parlant. Tinc entès que el primer edifici que li va ensenyar l'Enric Miralles de Barcelona va ser l'Hospital de Sant Pau. Sabia que té el seu origen a Reus?
No ho sabia, explica'm.

Doncs l'Hospital de Sant Pau es va inspirar en l'Institut Pere Mata de Reus, construït per Domènech i Montaner a partir 1897. Un dels promotors de l'hospital coneixia l'obra de Reus i per això van triar el mateix model de pavellons. El Pere Mata és un lloc espectacular, l'Hospital de Sant Pau pràcticament es basa amb la mateixa idea que l'Institut Pere Mata.
Que interessant, ho desconeixia del tot.

Doncs miri, se m'acut que per agrairli el seu temps, la convido a fer una visita per l'Institut Pere Mata i de pas, com que tinc la sort de tenir el despatx en una ubicació privilegiada com és la plaça Mercadal, ho podríem fer coincidir per venir a veure també la Tronada de Sant Pere, es "construeix" un moment únic.
Ostres, moltes gràcies! M'agradarà moltíssim! I tu, quan vinguis a Barcelona, passa per l'estudi i farem un cafè o un dinar a la terrassa que ens ho passarem molt bé.

No m'ho digui dues vegades que ho faré!